DMAE exsudativa o humida 22/03/2013

Què és la DMAE?

La degeneració macular associada a l’edat (DMAE), degeneració progressiva de la màcula, és la primera causa de pèrdua de visió del món occidental en pacients de més de cinquanta anys. Actualment, més de 25 milions de persones pateixen aquesta malaltia arreu del món i cada any s’hi afegeixen uns 500.000 afectats més. Hi ha moltes subclasses de DMAE, però bàsicament hi ha dos grans subgrups: la humida o exsudativa, i la seca o atròfica.

Quins són els efectes de la DMAE humida?

La DMAE és una malaltia ocular degenerativa que afecta la zona de la retina especialitzada en la visió fina dels detalls i que ens permet llegir o distingir les cares de les persones (la màcula). La DMAE exsudativa, també coneguda com a humida o neovascular, és la variant menys freqüent de degeneració macular associada a l’edat (prop del 15 %), però és la que té una progressió més ràpida. Requereix tractament immediat per a evitar que es destrueixi la visió central de manera irreversible en un període curt de temps (setmanes o mesos). 

Característiques de la DMAE humida

La malaltia comporta hemorràgies i vessaments dins de les capes de la retina, principalment a la zona central: la màcula. Aquestes hemorràgies, provocades per venes petites anormals (neovasos coroïdals) que envaeixen la retina, des de la capa que està per sota seu (la coroide), acaben per destruir l’arquitectura neural de la màcula i provoquen pèrdua de visió just al centre del camp visual. 

Símptomes

Els malalts de DMAE perden progressivament la visió central, cosa que dificulta que duguin a terme tasques de precisió, com ara conduir, llegir o escriure. Els afectats potser no reconeixen la cara d’una persona, però sí que poden caminar sense ensopegar i mantenir certa autonomia.

D’altra banda, la capacitat d’estimar les distàncies i les alçades pot quedar alterada, per la qual cosa els pot resultar difícil pujar i baixar escales.

La malaltia sol començar en un ull, encara que acaba afectant-los tots dos. Per aquesta raó, és possible que el pacient no s’adoni del problema visual tret que, de manera fortuïta, es tapi l’ull sa i comenci a veure les línies distorsionades amb l’ull afectat (metamorfòpsia). 

Es pot prevenir?

En tractar-se d’una malaltia associada a l’envelliment, la DMAE no es pot prevenir. S’ha observat una incidència més elevada entre persones fumadores, de manera que seguir una dieta sana, no fumar i sotmetre’s a revisions oculars periòdiques a partir dels cinquanta anys són mesures que cal prendre. 

Quin n’és el tractament?

La DMAE exsudativa es controla a partir de l’aplicació de fàrmacs antiangiogènics, mitjançant injeccions intraoculars directament en la cavitat vítria. El fàrmac actua bloquejant la molècula que causa el desenvolupament i la progressió de les membranes neovasculars. Aquest tractament aconsegueix detenir la malaltia en tres de cada quatre casos i millorar-la en un de cada tres.

Per aconseguir aquests resultats, és fonamental realitzar un diagnòstic PRECOÇ quan encara no hi ha símptomes aparents o en els primers estadis de la malaltia. Aquesta pauta d’actuació és compartida per tots els oftalmòlegs, encara que el que succeeix amb freqüència és que els tractaments es detenen quan la malaltia ha deixat d’avançar sense tenir en compte que és una malaltia crònica. A l’Institut de la Màcula, organització de referència mundial especialitzada en DMAE, apliquem un tractament diferenciador amb l’objectiu de mantenir la malaltia a ratlla conservant el nivell de visió el més alt possible i durant un llarg període de temps.

El nostre tractament té dos eixos fonamentals:

1- ACTUAR DE FORMA PROACTIVA

Per evitar que la malaltia recaigui, és fonamental que el tractament sigui proactiu i vagi per davant, de manera que el pacient rebi el nombre d’injeccions intraoculars necessàries. Desgraciadament, sabem que en molts països europeus, els pacients són infratractats, rebent de mitjana 6 injeccions en 2 anys. Segons diversos estudis i evidència científica només, en el primer any, el nombre recomanat és un mínim de 7 injeccions. A l’Institut de la Màcula apliquem pautes consensuades proactives per optimitzar els resultats d’eficàcia i seguretat, realitzant les injeccions que siguin necessàries per a cada pacient.

2- TRACTAR A LLARG TERMINI

El benefici obtingut amb el tractament ha de mantenir-se el màxim temps possible. Estudis capdavanters, com els realitzats per grups de recerca australians, evidencien que si es tracta de manera suficient durant un llarg període es pot mantenir la visió durant molts anys. Desafortunadament, aquesta no és la pràctica habitual. A l’Institut de la Màcula tractem a llarg termini, realitzant un monitoratge rigorós i allargant, sempre que sigui possible, l’aplicació de les injeccions intravítries però sense deixar el tractament per anys. És l’única opció de mantenir la visió més enllà del curt termini.

Protocol

• Revisions prèvies: és indispensable un examen oftalmològic complet que inclogui una retinografia, una autofluorescència, una tomografia de coherència òptica, una angiografia amb fluoresceïna i, en certs casos, amb verd d’indocianina.
• La intervenció: es duu a terme amb anestèsia tòpica (gotes) i generalment no provoca molèsties. Es tracta d’un procediment curt que es porta a terme al quiròfan o a la consulta, però sempre en unes condicions estrictes d’asèpsia.
• Precaucions: abans de la intervenció es desinfecta de manera abundant l’ull i les parpelles mitjançant solucions iodades.
• Riscos: com en qualsevol intervenció, el risc més greu és la infecció de l’ull, però si es duu a terme una desinfecció preoperatòria correcta, el risc és extraordinàriament petit, menys d’un cas de cada mil pacients.
  
  
  NOVETAT: NOU ASSAIG CLÍNIC (MAIG 2019)