Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Accessibilitat
Aneu a dalt

Amunt

Ptosi palpebral 26/05/2014

Ptosispalpebral

Què és la Ptosi palpebral?

La Ptosi palpebral, Blefaroptosis o més coneguda com la parpella caiguda, és un descens de la parpella superior, provocant que l'ull estigui més tapat del que és habitual. Aquesta situació, impedeix que el pacient pugui obrir bé els ulls, donant lloc a un cansament visual i dificultant la visió.

La ptosi palpebral és una patologia que afecta totes les edats, encara que té més incidència en adults. En el cas dels nens, pot donar lloc a un ull vague, pel fet que no rep l'estimulació visual necessària per desenvolupar la visió normal.

Quina és la causa?

L'edat és una de les causes més habituals de patir aquesta patologia, però n’hi ha d’altres menys comunes, com les reaccions al•lèrgiques, malalties musculars i neurològiques així com traumatismes.

També hi ha la possibilitat de patir ptosis congènita, des del naixement. Això es produeix quan les fibres musculars no s'han desenvolupat correctament i són substituïdes per teixit fibrós.

Tractament

El tractament per a aquesta patologia consisteix a reforçar el múscul elevador de la parpella, a través del seu escurçament. Únicament en els casos de ptosis paralítica s'ha de recórrer a la suspensió frontal.

Les principals tècniques emprades per corregir la parpella caiguda són:

• Via anterior: es reforça el múscul elevador, mitjançant una petita incisió al plec natural de la parpella. Aquesta incisió també es realitza a la blefaroplàstia, pel que en una operació es podrien corregir els dos problemes. La cicatriu no és visible.

• Via transconjuntival o Tècnica de Putterman: consisteix a reforçar el múscul elevador mitjançant via transconjuntival. No hi ha cap cicatriu, ja que no es realitza una incisió cutània.

• Suspensió Frontal: emprada si les tècniques anteriors no funcionen. Es connecta la parpella al múscul frontal, de manera que el pacient obri els ulls en elevar les celles per acció del múscul frontal.

En el cas dels nens, si no hi ha risc d'ull vague, es recomana no intervenir. Si succeeix el contrari, aquesta operació és urgent.

Cures postoperatori

És recomanable aplicar fred i utilitzar col•liris, així com aplicar una pomada a la cicatriu per reduir els hematomes, durant els primers dies després de la intervenció. En un màxim de dues setmanes el pacient estarà recuperat.

Es pot prevenir?

La caiguda de l'ull no es pot prevenir. No és una malaltia produïda per un sobreesforç visual ni que es pugui prevenir mitjançant la pràctica d'exercicis.


Autor

Dr. José Nieto, M.D.
Número de Col·legiat COMB: 38.579
Metge Oftalmòleg
Especialista en Cirurgia Plàstica Ocular

Última modificació 15 Desembre, 2017 - 14:52