Retinopatia diabètica 22/03/2013

Què és la retinopatia diabètica?

La retinopatia diabètica és una de les complicacions oculars de la diabetis, una malaltia que afecta la capacitat del cos per a controlar els nivells de sucre a la sang i a la qual la retina és particularment sensible.

La retinopatia diabètica és causada per la deterioració dels vasos sanguinis de la retina. Aquests vasos alterats es poden dilatar, poden provocar la fuita de fluid i fins i tot es poden ocloure i deixar part de la retina sense circulació sanguínia. Si la malaltia avança, es formen vasos sanguinis nous i prolifera el teixit fibrós a la retina, i això comporta que la visió es deteriori.

Quan el pacient diabètic presenta, a més, altres factors de risc, com ara hipertensió arterial, obesitat, augment del colesterol o tabaquisme, el risc de patir complicacions oculars es multiplica. És per aquest motiu que un pacient que pateixi retinopatia diabètica ha de ser molt disciplinat amb la cura del seu estat general, amb la dieta i amb el control de pes, i ha d’evitar el tabaquisme.

Símptomes 

La retinopatia diabètica comporta, entre altres símptomes, una disminució progressiva de la visió a causa de l’edema macular secundari a la retinopatia diabètica. L’edema macular, que és la inflamació i l’acumulació de líquid a la màcula, es produeix quan els vasos sanguinis de la retina tenen fuites de fluid i causa disminució de la visió central. Sol ser indolor i sol presentar pocs símptomes al començament, principalment visió borrosa i descolorida, però cal tractar-lo a temps per a evitar canvis degeneratius irreversibles.

De vegades, la malaltia comença amb una hemorràgia intraocular aguda que dóna lloc a l’aparició sobtada de taques que enfosqueixen parcialment o totalment la visió.

Moltes persones amb retinopatia diabètica inicial no presenten símptomes de la malaltia, malgrat que se’n desenvolupen complicacions de manera progressiva. Per això, qualsevol persona que tingui diabetis s’ha de sotmetre a exàmens oftalmològics regulars per a prevenir a temps complicacions evitables.

Quin n’és el tractament?

És indispensable un examen oftalmològic complet que inclogui, a més, les proves següents: una retinografia, una tomografia de coherència òptica, una angiografia amb fluoresceïna, tret que estigui contraindicada per al·lèrgia a la fluoresceïna, i una campimetria visual.

És probable que les persones que estan en les fases més inicials de la retinopatia diabètica no proliferativa no requereixin tractament.

Els pacients afectats per un edema macular diabètic molt lleu i que no provoca simptomatologia només han de fer controls periòdics del seu estat ocular. En altres casos cal aplicar injeccions intravítries antiangiogèniques o de corticoides d’alliberament lent, o una combinació d’ambdues, per a controlar l’edema diabètic, recuperar visió i prevenir la pèrdua de visió a causa de canvis degeneratius irreversibles en les capes cel·lulars fines de la retina. En situacions molt puntuals és, fins i tot, aconsellable la fotocoagulació làser prop de la zona macular, selectivament en microaneurismes, per a fer reduir l’edema.

Quan la malaltia mostri senyals de progressió a les formes proliferatives, cal aplicar la fotocoagulació extensa d’àrees sense reg sanguini (isquèmiques) per a evitar la progressió a aquests estadis de risc elevat de patir complicacions greus. No dur a terme aquest tractament per por al làser és un error greu que pot desembocar en situacions irreversibles.

En els casos avançats, amb hemorràgia intraocular i/o despreniment de la retina, cal recórrer a tècniques avançades de microcirurgia intraocular que es duen a terme amb anestèsia local. El làser i les diverses tècniques de microcirurgia són procediments molt efectius a l’hora de tractar la retinopatia diabètica que ens permeten resoldre situacions molt desesperades. No obstant això, la  situació ideal, gràcies a una prevenció de les complicacions, seria no haver d’arribar a aquest punt.

Prevenció 

Qualsevol persona afectada de diabetis mellitus no tan sols ha de mantenir un control rigorós del seu estat general, sinó que ha de fer controls oftalmològics periòdics, encara que no presenti símptomes. La prevenció i el diagnòstic precoç milloren el pronòstic visual de la malaltia. No és un tòpic. Avui en dia, en la majoria de pacients es pot evitar que arribin a situacions extremes de risc elevat. No obstant això, és imprescindible la constància en els exàmens preventius periòdics. En poques malalties el rendiment d’aquesta prevenció és tan elevat.

L’Institut de la Màcula disposa de la tecnologia més avançada per a diagnosticar i tractar la retinopatia diabètica, i per a seguir-ne la progressió en els pacients diagnosticats. L’Institut utilitza la tecnologia MicroPulse, desenvolupada fa poc, que comporta uns resultats excel·lents en alguns casos d’edema macular diabètic. Aquesta tecnologia és una teràpia basada en una font de làser de molt baixa intensitat, de pulsacions curtes de milionèsimes de segon, repetitiva, que resulta un mètode segur i eficaç per a tractar l’edema macular diabètic, i que permet evitar o endarrerir en alguns casos l’ús d’injeccions intravítries.