El Congrés EURETINA 2025 se celebra aquesta setmana a París. És una cita anual en què els especialistes en retina comparteixen els avanços més rellevants de les investigacions capdavanteres en l’àmbit mundial.
En aquest context, tant el Dr. Monés com el Dr. Santamaría faran presentacions de resultats de tres dels projectes de recerca en què participen.
Investigacions sobre DMAE: lent intraocular Eyemax Mono i Estudi SIGLEC
El Dr. Juan Francisco Santamaría presentarà un estudi europeu multicèntric sobre 200 ulls amb la lent intraocular Eyemax Mono amb pacients amb DMAE. Es tracta d’una anàlisi que inclou casos de degeneració macular associada a l’edat en diferents estats de la malaltia.
Els resultats han estat positius en tots els grups, amb millores funcionals clares, especialment en el grup de DMAE avançada, on el guany en agudesa visual duplica la mitjana obtinguda quan s’apliquen lents estàndard.
En l’àmbit de l’atròfia geogràfica, una forma avançada de degeneració macular associada a l’edat (DMAE), el Dr. Jordi Monés presentarà els resultats de fase 2a, l’Estudi SIGLEC, d’un nou tractament experimental: l’AVD‑104. Es tracta d’una nanopartícula dissenyada per modular determinades vies del sistema immunitari innat i dels macròfags, implicades en la progressió de la malaltia. Amb una sola injecció, el fàrmac, a la dosi més alta de les 4 que es varen provar, ha demostrat una reducció significativa de la zona de hiperautofluorescència al voltant de l’atròfia. L’hiperautofluorescència és un indicador de patiment de les cèl·lules de l’epiteli pigmentari de la retina i mostra les zones que acabaran en atròfia en un futur pròxim. L’AVD‑104 ha mostrat un bon perfil de seguretat i tolerabilitat. En aquests moments s’està realitzant assaig clínic en fase 2b/3s comparant el tractament amb AVD-104 amb una de les teràpies aprovades per a l’atròfia geogràfica, l’avacincaptad pegol. Els resultats s’esperen per a finals d’aquest any
Llum sobre retinosi pigmentària: Dr. Monés
Pel que fa a la retinosi pigmentària, una malaltia hereditària que pot conduir a ceguesa, el Dr. Monés presentarà els resultats a 152 setmanes d’una teràpia optogenètica, un subtipus de teràpia gènica, en fase experimental, l’MCO‑010.
La teràpia optogenètica és un tipus de teràpia gènica mitjançant la qual s’indueixen canvis genètics en certes cèl·lules de la retina. Mitjançant una injecció intraocular, s’utilitza un virus com a portador del material genètic terapèutic en qüestió, una mena de cavall de Troia, per introduir (transfectar) a les cèl·lules bipolars unes proteïnes especials derivades d’algues, anomenades opsines. En resposta a estímuls lumínics, generen impulsos elèctrics. Amb aquesta transfecció, les opsines s’integren a la paret de les cèl·lules bipolars, que a partir d’aquell moment, a més de ser “cable elèctric”, també adquireixen capacitat de receptor, de generar impuls elèctric davant de la llum. Així, zones cegues de la retina poden recuperar certa capacitat de visió, cosa que en pacients pràcticament cecs pot tenir una gran transcendència.
És un tractament molt innovador que per primera vegada pretén millorar l’agudesa visual i no només frenar el deteriorament. Els resultats mostren que al voltant de la meitat dels pacients experimenten una millora significativa de la funció visual, i que aquests guanys es poden mantenir a llarg termini. El tractament ha estat ben tolerat, amb un perfil de seguretat favorable durant tot el període de seguiment.