La queratometria mesura el radi de curvatura de la còrnia per a determinar el valor de l’astigmatisme corneal. Aquest és l’astigmatisme més important, però no l’únic, ja que també hi ha l’astigmatisme de la cara posterior de la còrnia i el de les cares anterior i posterior del cristal·lí, que en molts casos és mínim. L’astigmatisme és l’ametropia més freqüent.
Els queratòmetres automàtics són els més emprats.
En la majoria de còrnies normals, la queratometria té una precisió suficient per a ajustar les lents de contacte o per a calcular la potència de les lents intraoculars (LIO). La queratometria també és útil per a detectar l’astigmatisme irregular, en el qual les imatges queratomètriques no es poden superposar o no formen ovals regulars. No obstant això, en certes circumstàncies, com en un queratocon, en èctasis corneals després de la queratotomia radial o en alteracions de la superfície ocular, les propietats òptiques de la còrnia estan afectades en zones diferents de les que es mesuren en la queratometria i, per tant, el diagnòstic s’ha de complementar amb proves oftalmològiques més específiques.
