La malaltia d’Stargardt és una degeneració precoç de la retina de causa genètica. Aquesta malaltia afecta principalment la màcula. La màcula és la part de la retina responsable de la visió central. Aquesta visió és la que emprem per a llegir, mirar la televisió o reconèixer cares.
La malaltia d’Stargardt és la variant més comuna de degeneració macular juvenil heretada. Té una prevalença estimada d’entre 1 per 8.000 i 1 per 10.000. Normalment es diagnostica en persones menors de vint anys. Tot i això, la pèrdua de visió potser no és patent fins a la tercera o la quarta dècada de vida.
Aproximadament el 90% dels casos es transmeten de manera autosòmica recessiva. Això significa que, perquè una persona tingui aquesta malaltia, els dos progenitors han de tenir el gen afectat. En aquest cas, la possibilitat de tenir un fill afectat és del 25 %. En ser un gen recessiu, potser no hi ha història familiar de la malaltia d’Stargardt. Això es deu al fet que els pares són portadors del gen però no manifesten la malaltia.