El glaucoma és una malaltia ocular que es caracteritza generalment per l’augment patològic de la pressió intraocular per manca de drenatge de l’humor aquós, encara que aquest no és l’únic motiu. És una neuropatia òptica caracteritzada per la pèrdua progressiva de fibres i canvis de l’aspecte del nervi òptic.
Si el glaucoma no es tracta, provoca un deteriorament irreversible de la visió i pot arribar a derivar en ceguesa. Té una prevalença del 2% dels pacients més grans de 40 anys. Actualment representa la segona causa de ceguesa en tot el món.
Principals factors de rics
Existeixen una sèrie de circumstàncies relacionades amb un risc més alt de patir glaucoma:
- Hipertensió ocular: pressió intraocular més alta de 21 mmHg.
- Edat: a partir dels 60 anys, el risc augmenta.
- Antecedents familiars: multipliquen gairebé per 4 el risc de la població general.
- Miopies altes.
- Gruix corneal prim.
- Factors vasculars: diabetis, hipertensió arterial, migranyes, malalties reumatològiques, entre d’altres
- Pacients que estan prenent corticoesteroides.
- Signes a l’ull d’obstrucció de l’angle: pseudoexfoliació (material proteic) i pigment.
GLAUCOMA D’ANGLE OBERT
La malla trabecular és una estructura que es troba a l’angle iridocorneal i s’encarrega del drenatge de l’humor aquós. En el cas del glaucoma d’angle obert, aquesta malla és visible en l’exploració amb gonioscòpia, però el funcionament no és l’adequat. Per tant, l’humor aquós es forma de manera més ràpida del que s’evacua, de manera que s’acumula dins de l’ull i n’augmenta la pressió.
El glaucoma primari d’angle obert és aquell en què no identifiquem una causa directa d’aquest mal funcionament. D’altra banda, poden aparèixer glaucomes secundaris d’angle obert en què existeix una causa directa identificable:
- Glaucoma pseudoexfoliatiu: s’acumula material escamós que es forma en les capes externes del cristal·lí en la malla trabecular, de manera que s’obstrueix parcialment i en dificulta el drenatge.
- Glaucoma pigmentari: s’acumula pigment que es desprèn de l’iris a la malla trabecular i també en dificulta el drenatge per part d’aquesta.
- Glaucoma neovascular: es formen vasos sanguinis a l’iris o en els canals de drenatge de l’ull. Està associat a la retinopatia diabètica, trombosi de la vena central de la retina i la síndrome isquèmica ocular.
- Glaucoma traumàtic: pot aparèixer al principi o anys després per recessió angular.
- Glaucoma corticoide: els corticoides són fàrmacs antiinflamatoris que poden incrementar la pressió intraocular.
- Glaucoma uveític: la uveïtis és una inflamació de l’ull en què hi pot haver hipertensió degut a la inflamació mateixa o al tractament inflamatori (corticoides).
En aquest grup també hi podem trobar el glaucoma normotensiu. Es produeix en persones que tenen la pressió igual o inferior a 21 i desenvolupen glaucoma amb característiques i símptomes molt similars al glaucoma primari d’angle obert. Es desconeixen les causes que el provoquen, encara que els tractaments adreçats a reduir la tensió ocular són útils per controlar-lo.
